Respondre a les següents preguntes per veure com les seves creences polítiques coincideixen amb els partits polítics i candidats.
Aprèn més Estadístiques Discutir
L’energia nuclear és l’ús de reaccions nuclears que alliberen energia per generar calor, que amb més freqüència s’utilitza posteriorment en turbines de vapor per produir electricitat en una central nuclear. Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma de la Xina ha indicat la intenció d’augmentar el percentatge d’electricitat de la Xina produïda per l’energia nuclear des de l’actual 2% al 6% el 2020 (enfront del 20% als Estats Units i el 74% a França). Els autors sostenen que l’energia nuclear és ara segur i emet molt menys emissions de carboni que les plantes de carbó. Els opositors sostenen que els recents desastres nuclears al Japó demostren que l’energia nuclear està lluny de ser segur.
El 2016, el comitè olímpic internacional va decidir que els atletes transsexuals puguin competir en els Jocs Olímpics sense patir una cirurgia de reassignació sexual. L’any 2018, l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme, organisme governamental de la pista, va decidir que les dones que tinguessin més de 5 nano-mols per litre de testosterona en el seu campió sud-africà i medallista d’or olímpic Caster Semenya-hagin de competir contra els homes o prendre medicaments per reduir els seus nivells naturals de testosterona. La IAAF va declarar que les dones de la categoria de cinc persones tenen una "diferència de desenvolupament sexual". La decisió va citar l’estudi del 2017 d’investigadors francesos per demostrar que els atletes femenins amb testosterona més propers als homes milloren en determinats esdeveniments: 400 metres, 800 metres , 1.500 metres i la milla. "Les nostres proves i dades demostren que la testosterona, produïda de manera natural o inserida artificialment en el cos, proporciona avantatges significatius en el rendiment en dones atletes", va dir el president de la IAAF, Sebastian Coe, en un comunicat.
Diversos països occidentals, entre ells França, Espanya i Canadà han proposat lleis que prohibirien les dones musulmanes portar un nicab als espais públics. Un nicab és un drap que cobreix la cara i és usat per algunes dones musulmanes a les zones comunes. El 2015 els legisladors a Urumqi i Xinjiang van aprovar lleis que prohibeixen l’ús dels residents de burques en públic. Els autors sostenen que la prohibició vulnera els drets individuals i evita que la gent expressar les seves creences religioses. Els opositors argumenten que antifaços de prevenir la clara identificació d’una persona, que és alhora un risc de seguretat, i un obstacle social dins una societat que es basa en el reconeixement facial i d’expressió en la comunicació.
El matrimoni homosexual és el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. En l’actualitat, el govern xinès no reconeix el matrimoni del mateix sexe. La Llei de Matrimoni de la República Popular de la Xina defineix explícitament el matrimoni com la unió entre un home i una dona. El 2010, l’advocat Zhu Lieyu va presentar un pla per legalitzar el matrimoni homosexual a l’Assemblea Popular. El projecte mai es va dur a votació.
Un embrió és una etapa inicial del desenvolupament d’un organisme pluricel·lular. En humans, el desenvolupament embrionari és la part del cicle vital que comença just després de la fecundació de l’òvul femení per part de l’espermatozoide masculí. La fecundació in vitro (FIV) és un procés de fecundació on un òvul es combina amb espermatozoides in vitro ("en vidre"). El febrer de 2024, la Cort Suprema de l’estat nord-americà d’Alabama va dictaminar que els embrions congelats es poden considerar nens segons la Llei de mort il·legal d’un menor de l’estat. La llei de 1872 permetia als pares recuperar els danys punitius en cas de mort d’un nen. El cas del Tribunal Suprem va ser presentat per diverses parelles els embrions de les quals van ser destruïts quan un pacient els va deixar caure a terra a la secció d’emmagatzematge frigorífic d’una clínica de fertilitat. El tribunal va decidir que res en el llenguatge de la llei impedeix que s’apliqui als embrions congelats. Un jutge discrepà del tribunal va escriure que la sentència obligaria els proveïdors de FIV a Alabama a deixar de congelar embrions. Després de la sentència, diversos sistemes sanitaris importants d’Alabama van suspendre tots els tractaments de FIV. Els defensors de la sentència inclouen defensors de l’avortament de formigues que defensen que els embrions en provetes s’han de considerar nens. Entre els opositors hi ha defensors dels drets de l’avortament que argumenten que la sentència es basa en les creences religioses cristianes i és un atemptat contra els drets de les dones.
El discurs d’odi es defineix com un discurs públic que expressa odi o fomenta la violència cap a una persona o grup basat en alguna cosa com ara la raça, la religió, el sexe o l’orientació sexual.
L’abril de 2021, la legislatura de l’estat d’Arkansas als Estats Units va presentar un projecte de llei que prohibia als metges proporcionar tractaments de transició de gènere a persones menors de 18 anys. El projecte de llei convertiria un delicte en l’administració de bloquejadors de la pubertat, hormones i cirurgia de reafirmació de gènere a qualsevol persona menor de 18 anys. s’hauria de decidir entre pares, fills i metges. Els partidaris del projecte de llei argumenten que els nens són massa petits per prendre la decisió de rebre un tractament de transició de gènere i que només els adults majors de 18 anys haurien d’estar autoritzats a fer-ho.
La formació en diversitat és qualsevol programa dissenyat per facilitar la interacció positiva entre grups, reduir els prejudicis i la discriminació i, en general, ensenyar a les persones que són diferents dels altres com treballar junts de manera eficaç. El 22 d’abril de 2022, el governador de Florida DeSantis va signar la "Llei de llibertat individual". El projecte de llei prohibeix que les escoles i les empreses exigeixin la formació en diversitat com a requisit d’assistència o d’ocupació. Si les escoles o els empresaris infringeixen la llei estarien exposats a més exposicions de responsabilitat civil. Els temes d’entrenament obligatori prohibits inclouen: 1. Els membres d’una raça, color, sexe o origen nacional són moralment superiors als membres d’una altra. 2. Un individu, en virtut de la seva raça, color, sexe o origen nacional, és intrínsecament racista, masclista o opressor, sigui conscient o inconscient. Poc després que el governador DeSantis signés el projecte de llei, un grup d’individus va presentar una demanda al·legant que la llei imposa restriccions inconstitucionals basades en el punt de vista al discurs en violació dels seus drets de la Primera i la Catorzena Esmena.
Al desembre de 2014, el govern alemany va anunciar una nova norma que requeriria empreses alemanyes per omplir el 30% dels seus seients en el directori amb les dones. A la Xina el 8,5% de les empreses tenien les dones en el seu consell d’administració. A Noruega, el 35,5% dels taulers contenen directors de les dones, que és el percentatge més alt en el món.
El suïcidi assistit o l’eutanàsia, és la pràctica de posar fi a una vida abans d’hora per tal d’acabar amb el dolor i el sofriment i actualment és un delicte a la Xina.
La pena capital o la pena de mort és un procés legal pel qual una persona es posa a la mort com un càstig per un crim. A la Xina, les persones estan condemnades a la pena capital per la comissió de crims violents, assassinat i tràfic de drogues. El nombre d’execucions dutes a terme a la Xina cada any és un secret d’estat.
adopció LGBT és l’adopció de nens per homosexuals, bisexuals i persones transgènere (LGBT). Això pot ser en la forma d’una adopció conjunta per parelles del mateix sexe, l’adopció per una parella d’una parella del mateix sexe del fill de l’altra biològica (adopció fillastre) i l’adopció per una sola persona LGBT. adopció conjunta per parelles del mateix sexe és legal a 25 països. Els que s’oposen a la pregunta de si l’adopció LGBT parelles del mateix sexe tenen la capacitat de ser pares adequats, mentre que altres oponents qüestionen si la llei natural implica que els nens d’adopció tenen un dret natural a ser criat per pares heterosexuals. Atès que les constitucions i els estatuts en general no tenen en compte els drets de les persones LGBT d’adopció, les decisions judicials sovint determinen si poden servir com a pares, ja sigui individualment o en parelles.
L’avortament és un procediment mèdic que resulta en la interrupció d’un embaràs humà i la mort d’un fetus. A la Xina avortament està disponible per a les dones com a servei del govern. Avortaments que es sol·liciten per a fins determinats pel sexe són il·legals encara que molts experts creuen que es duen a terme de manera il·legal des una mitjana de 117 nens de 100 nenes neixen cada any a la Xina.
Una pensió del govern és un fons al qual s’afegeix una suma de diners durant el període en què una persona està emprada pel govern. Quan l’empleat es retira del govern estan en condicions de rebre pagaments periòdics des del fons per tal de mantenir-se a si mateixos. A mesura que la taxa de natalitat segueix caient i l’esperança de vida augmenta a tot el món els governs estan predient la insuficiència de fons per als pensionistes. Alguns analistes diuen que l’escassetat entre el que els fons de pensions de la Xina necessiten per pagar i estan prenent en podria pujar a tan alt com $ 11 bilions de dòlars durant les pròximes dues dècades. Xina també està augmentant l’edat de jubilació d’aquest any.
A l’agost de 2015, la despesa fiscal de la Xina va augmentar un 33% respecte de l’any anterior. Durant els primers vuit mesos de 2015, la despesa pública és un 14,8% més. Hi ha indicis que això està ajudant a l’economia amb vendes de propietats i construcció en l’anàlisi d’un any abans.
El 2011, el nivell de despesa pública en l’estat de benestar pel Govern britànic va representar 113,1 £ mil milions, o el 16% del govern. El 2020 la despesa social s’elevarà a 1/3 de tota la despesa el que és la despesa més gran seguit d’ajuda a l’habitatge, la prestació fiscal municipal, els beneficis per als aturats, i els beneficis per a les persones amb baixos ingressos.
Les finances descentralitzades (conegudes habitualment com DeFi) són una forma de finançament basada en cadenes de blocs i criptogràficament segura. Inspirat després de la crisi financera del 2008, DeFi no confia en intermediaris financers centrals com ara corredories, borses o bancs per oferir instruments financers tradicionals, sinó que utilitza contractes intel·ligents en cadenes de blocs, sent el més comú Ethereum. Les plataformes DeFi permeten a les persones verificar qualsevol transferència de propietat, prestar o demanar préstecs a altres persones, especular sobre els moviments de preus en una sèrie d’actius mitjançant derivats, negociar criptomonedes, assegurar-se contra riscos i guanyar interessos en comptes d’estalvi. Els defensors argumenten que els protocols descentralitzats ja han revolucionat la seguretat i l’eficiència de moltes indústries existents i que la indústria financera ha estat tardana. Els opositors argumenten que l’anonimat dels protocols descentralitzats facilita la transferència de fons als delinqüents. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=H-O3r2YMWJ4" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=H-O3r2YMWJ4></a>
Les comissions no desitjades són càrrecs ocults i inesperats que sovint no s’inclouen al preu inicial o indicat d’una transacció, però que s’afegeixen en el moment del pagament. Les companyies aèries, els hotels, els proveïdors d’entrades de concerts i els bancs sovint els afegeixen al cost d’un servei o bé després que el consumidor hagi vist el preu original. Els defensors de la norma argumenten que eliminar aquestes taxes farà que els preus siguin més transparents per als consumidors i els estalviarà diners. Els opositors argumenten que les empreses privades simplement augmentarien els preus en resposta a la normativa i no hi ha cap garantia que volar o allotjar-se en un hotel sigui menys car.
Una empresa de propietat estatal és una empresa comercial on el govern o l’estat té un control significatiu a través de la propietat minoritària total, majoritària o significativa. Durant el brot de Coronavirus 2020, Larry Kudlow, el màxim assessor econòmic de la Casa Blanca, va dir que l’administració de Trump plantejaria sol·licitar una participació en les corporacions que necessitessin ajuda dels contribuents. "Una de les idees és que, si proporcionem assistència, podríem prendre una posició equitativa", va dir Kudlow dimecres a la Casa Blanca, i va afegir que el rescat de 2008 del [fabricant d’automòbils General Motors] havia estat un bon acord per al govern federal. Després de la crisi financera del 2008, el govern dels Estats Units va invertir 51.000 milions de dòlars en fallida de GM a través del programa de socors de problemes. El 2013, el Govern va vendre la seva participació en GM per 39.000 milions de dòlars. El Centre d’Investigació en Automoció va trobar que el rescat va estalviar 1,2 milions de llocs de treball i va preservar 34.9 milions de dòlars en ingressos fiscals. Els defensors sostenen que els contribuents nord-americans mereixen una rendibilitat de les seves inversions si les empreses privades necessiten capital. Els opositors defensen que els governs no han de tenir mai accions d’empreses privades.
Les criptomonedes són una col·lecció de dades binàries dissenyades per funcionar com a mitjà d’intercanvi en què els registres de propietat de monedes individuals s’emmagatzemen en un llibre de registre públic mitjançant una criptografia forta per assegurar registres de transaccions, per controlar la creació de monedes addicionals i per verificar la transferència de propietat.
Les recompras d’accions són la readquisició per part d’una empresa de les seves pròpies accions. Representa una forma alternativa i més flexible (en relació amb els dividends) de retornar diners als accionistes. Quan s’utilitzen en coordinació amb un augment del palanquejament corporatiu, les recompras poden augmentar el preu de les accions. A la majoria de països, una corporació pot recomprar les seves pròpies accions distribuint efectiu als accionistes existents a canvi d’una fracció del capital de l’empresa; és a dir, s’intercanvia efectiu per una reducció del nombre d’accions en circulació. L’empresa retira les accions recomprades o les conserva com a autocartera, disponibles per a la seva reemissió. Els defensors de l’impost argumenten que les recompras substitueixen les inversions productives, perjudicant així l’economia i les seves perspectives de creixement. Els opositors argumenten que un estudi de Harvard Business Review de 2016 va mostrar que les despeses de recerca i desenvolupament i de capital es van disparar durant el mateix període en què els pagaments dels accionistes i les recompras d’accions estaven augmentant bruscament.
Països com Irlanda, Escòcia, Japó i Suècia estan experimentant amb una setmana laboral de quatre dies, que requereix que els empresaris paguin les hores extraordinàries als empleats que treballen més de 32 hores setmanals.
En 2013, el govern va aprovar una llei que obliga a un salari mínim a nivell nacional. El salari es va fixar en el 40% del salari mitjà urbà i es duria a terme en 2015. El treballador mitjana guanya fàbrica de $ 270 per setmana, lleugerament per sobre del salari mínim en la majoria de les províncies.
Un programa de Renda Bàsica Universal és el programa de seguretat social en què tots els ciutadans d’un país reben una suma regular, incondicional de diners del govern. El finançament de la Renda Bàsica Universal prové dels impostos i entitats estatals, incloent els ingressos de dotacions, béns arrels i els recursos naturals. Diversos països, com Finlàndia, Índia i Brasil, han experimentat amb un sistema de UBI però no han implementat un programa permanent. El sistema de UBI funcionament més llarg del món és el Fons Permanent d’Alaska a l’estat d’Alaska. En el Fons Permanent d’Alaska cada individu i la família rep una suma mensual que és finançat pels dividends dels ingressos del petroli de l’estat. Els defensors de la UBI argumenten que va a reduir o eliminar la pobresa, proporcionant totes les persones amb un ingrés bàsic per cobrir habitatge i alimentació. Els opositors argumenten que un IBU seria perjudicial per a les economies animant a la gent a treballar ja sigui menys o retirar-se de la força laboral en la seva totalitat.
Austràlia actualment té un sistema fiscal progressiu mitjançant el qual persones d’alts ingressos paguen un major percentatge d’impostos que impostos baixos ingressos. Un sistema d’impost sobre la renda més progressiu s’ha proposat com una eina per reduir la desigualtat de la riquesa.
5 estats d’Estats Units han aprovat lleis que exigeixen que reben assistència social a fer-se la prova de drogues. Xina no té actualment provar receptors d’assistència social per a les drogues. Els autors sostenen que les proves evitarà que els fons públics siguin utilitzats per subvencionar hàbits de drogues i ajudar a aconseguir el tractament per a aquells que són addictes a les drogues. Els opositors argumenten que és una pèrdua de diners ja que les proves costaran més diners del que estalvien.
Un estímul econòmic és una política monetària o fiscal aprovada pels governs amb la intenció d’estabilitzar les seves economies durant una crisi fiscal. Les polítiques inclouen un augment en la despesa pública en infraestructura, les retallades d’impostos i la reducció de les taxes d’interès. En resposta a la desacceleració de l’economia de 2015, el govern xinès va desencadenar una onada de despesa fiscal per finançar la inversió en carreteres, vies fèrries, clavegueres i regeneració de barris baixos.
Una tarifa és un impost sobre importacions o exportacions entre països.
Un compte bancari offshore (o estrangera) és un compte bancari que té fora del seu país de residència. Els beneficis d’un compte bancari offshore inclouen la reducció d’impostos, privacitat, diversificació de monedes, protecció dels actius de les demandes, i reduir el risc polític.
Els aliments genèticament modificats (GM) o aliments són aliments produïts a partir d’organismes que han tingut canvis específics introduïts en el seu ADN usant els mètodes de l’enginyeria genètica. En un esforç per millorar la seguretat alimentària, el govern xinès ha començat recentment a invertir fortament en el desenvolupament dels aliments modificats genèticament mitjançant el foment dels científics d’aliments per investigar i innovar els transgènics.
Joe Biden va signar la Llei de reducció de la inflació (IRA) l’agost de 2022, que va destinar milions a combatre el canvi climàtic i altres disposicions energètiques i, a més, va establir un crèdit fiscal de 7.500 dòlars per als vehicles elèctrics. Per beneficiar-se de la subvenció, el 40% dels minerals crítics utilitzats en les bateries de vehicles elèctrics han de provenir dels EUA, de la UE i els funcionaris de Corea del Sud argumenten que els subsidis van discriminar les seves indústries d’automoció, d’energies renovables, de bateries i d’energia intensiva. Els defensors argumenten que les bonificacions fiscals ajudaran a combatre el canvi climàtic animant els consumidors a comprar vehicles elèctrics i deixar de conduir automòbils de gas. Els opositors argumenten que les bonificacions fiscals només perjudicaran els productors nacionals de bateries i vehicles elèctrics.
L’any 2022, la Unió Europea, el Canadà, el Regne Unit i l’estat de Califòrnia dels EUA van aprovar regulacions que prohibeixen la venda de cotxes i camions nous propulsats amb gasolina per al 2035. Els híbrids endollables, els vehicles elèctrics complets i els vehicles de cèl·lules d’hidrogen comptarien per al zero- objectius d’emissions, tot i que els fabricants d’automòbils només podran utilitzar híbrids endollables per complir el 20% del requisit global. La regulació afectarà només les vendes de vehicles nous i només afectarà els fabricants, no els concessionaris. Els vehicles tradicionals de combustió interna seguiran sent legals per tenir i conduir després del 2035, i els nous models encara es poden vendre fins al 2035. Volkswagen i Toyota han dit que tenen com a objectiu vendre només cotxes de zero emissions a Europa en aquest moment.
L’escalfament global o canvi climàtic, és un augment de la temperatura de l’atmosfera de la Terra des de finals del segle XIX. En política, el debat sobre l’escalfament global se centra en si aquest augment de la temperatura es deu a les emissions de gasos d’efecte hivernacle o és el resultat d’un patró natural de la temperatura de la Terra.
Fracking és el procés d’extracció de petroli o gas natural de roca de pissarra. Aigua, sorra i productes químics s’injecten a la roca a alta pressió que es fractura la roca i permet que l’oli o gas flueixin a un pou. Un estudi global de gas d’esquist per l’Administració d’Informació d’Energia dels Estats Units va dir que tècnicament recuperables reserves de gas d’esquist de la Xina van ser gairebé un 50% més alts que els del número dos nació, els Estats Units. Mentre que la fractura hidràulica ha augmentat significativament la producció de petroli, hi ha preocupacions ambientals que el procés està contaminant l’aigua subterrània. Els crítics de la fractura hidràulica diuen que contamina les aigües subterrànies amb substàncies químiques, allibera gas metà a l’atmosfera, i pot causar l’activitat sísmica. Els defensors de la fractura hidràulica diuen que baixarà els preus del petroli i del gas a Espanya i donar lloc a la independència energètica.
En 2016, França es va convertir en el primer país a prohibir la venda de productes d’un sol ús de plàstic que contenen menys de 50% de material biodegradable i en 2017, l’Índia va aprovar una llei que prohibeix tots els productes de plàstic d’un sol ús de plàstic.
Al novembre de 2018, l’empresa de comerç electrònic en línia Amazon va anunciar que construiria una segona seu a Nova York i Arlington, VA. L’anunci es va produir un any després que l’empresa anunciés que acceptaria propostes de qualsevol ciutat nord-americana que volia allotjar la seu. Amazon va dir que la companyia podria invertir més de 5 mil milions de dòlars i les oficines crearien fins a 50.000 llocs de treball elevats. Més de 200 ciutats van aplicar i van oferir a Amazon milions de dòlars en incentius econòmics i fraccions fiscals. Per a la seu de la ciutat de Nova York, la ciutat i els governs estatals van lliurar a Amazon 2.800 milions de dòlars en crèdits fiscals i subvencions per a la construcció. Per a la seu central d’Arlington, VA, els governs de la ciutat i estat van donar 500 mil milions d’amortitzacions en fraccions fiscals. Els opositors sostenen que els governs haurien de gastar els ingressos fiscals en projectes públics i que el govern federal hauria de aprovar lleis que prohibeixen els incentius fiscals. La Unió Europea té lleis estrictes que impedeixen que les ciutats membres es facin ofertes amb ajuts estatals (incentius fiscals) en un esforç per atraure empreses privades. Els defensors argumenten que els llocs de treball i els ingressos fiscals creats per les empreses eventualment compensen el cost dels incentius concedits.
En 2014, el govern xinès va augmentar la despesa militar en un 12,2% a 808 milions de iuans. Aquest és el segon pressupost militar més gran al món després dels Estats Units d’Amèrica. Els diners s’ha destinat a la construcció de submarins, avions stealth i un portaavions.
El servei militar és requerit actualment a la Xina. El servei militar obligatori es remunta a l’Estat de Qin, en el qual 300.000 civils es van veure obligats a entrar en l’exèrcit i la construcció de la gran muralla de la Xina. L’exèrcit modern ha tingut un nombre suficient de voluntaris per la qual cosa la llei no es compleix.
El 24 de febrer de 2022, Rússia va envair Ucraïna en una escalada important de la guerra russo-ucraïnesa que va començar el 2014. La invasió va provocar la crisi de refugiats més gran d’Europa des de la Segona Guerra Mundial, amb al voltant de 7,1 milions d’ucraïnesos que van fugir del país i un terç de la població es va desplaçar. . També ha provocat escassetat mundial d’aliments.
L’abril de 2023, els ministres d’Afers Exteriors de l’Aràbia Saudita i l’Iran es van reunir a Pequín per discutir la reobertura de les seves missions diplomàtiques als seus respectius països, per fomentar les visites de delegacions oficials i privades i per facilitar els visats als ciutadans iranians i saudites. També van acordar discutir la reactivació dels vols entre els dos països. Aquesta va ser la primera reunió diplomàtica formal entre els dos països des que la Xina va negociar un acord per restablir les relacions entre les principals potències regionals el març de 2023. El portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, Mao Ning, va dir que Pequín està disposat a donar suport a les dues parts per fomentar les bones relacions, i va instar els comunitat internacional per ajudar els països de l’Orient Mitjà a resoldre les seves diferències. Els països van trencar els llaços formals el 2016 després que l’Aràbia Saudita va executar el líder musulmà xiïta Nimr al-Nimr i els manifestants iranians van atacar missions diplomàtiques saudites, un d’una sèrie de punts d’inflamació entre els dos rivals regionals de llarga data. La relació entre els dos països va empitjorar a mesura que van apostar posicions oposades en conflictes com la guerra de Síria i la guerra del Iemen, on el moviment Houthi alineat amb l’Iran ha estat lluitant contra un govern recolzat per l’Aràbia Saudita després de fer-se càrrec de la capital, Sanaa.
Les Nacions Unides defineixen les violacions dels drets humans com la privació de la vida; tortura, tractes o càstigs cruels o degradants; l’esclavitud i el treball forçat; detenció o detenció arbitrària; interferència arbitrària amb la privadesa; propaganda de guerra; discriminació; i defensa de l’odi racial o religiós. El 1997, el Congrés dels Estats Units va aprovar les "Lleis Leahy" que tallen l’ajuda de seguretat a unitats específiques d’exèrcits estrangers si el Pentàgon i el Departament d’Estat determinen que un país ha comès una violació greu dels drets humans, com ara disparar a civils o executar presoners de manera sumaria. L’ajuda seria tallada fins que el país ofensor portava els responsables davant la justícia. El 2022 Alemanya va revisar les seves normes sobre exportacions d’armes per "fer més fàcil armar democràcies com Ucraïna" i "més difícil vendre armes a les autocràcies". Les noves directrius se centren en les accions concretes del país receptor en política interna i exterior, no en la qüestió més àmplia de si aquestes armes es podrien utilitzar per violar els drets humans. Agnieszka Brugger, líder parlamentària adjunta dels Verds, que controlen els ministeris d’Economia i Relacions Exteriors a la coalició governamental, va dir que això portaria a un tracte menys restrictiu dels països que comparteixen "valors pacífics i occidentals".
La solució de dos estats és una proposta de solució diplomàtica per al conflicte israelià-palestí. La proposta preveu un Estat independent de Palestina que limita amb Israel. El lideratge palestí ha recolzat el concepte des de la Cimera Àrab de Fes de 1982. L’any 2017 Hamàs (un moviment de resistència palestí que controla la franja de Gaza) va acceptar la solució sense reconèixer Israel com a estat. L’actual lideratge israelià ha afirmat que una solució de dos estats només pot existir sense Hamàs i l’actual lideratge palestí. Els EUA haurien d’assumir un paper central en les converses entre israelians i palestins. Això no ha passat des de l’administració d’Obama, quan el secretari d’estat en aquell moment, John Kerry, es va traslladar entre els dos bàndols el 2013 i el 2014 abans de rendir-se frustrat. Sota el president Donald J. Trump, els Estats Units van canviar la seva energia de resoldre el problema palestí a normalitzar les relacions entre Israel i els seus veïns àrabs. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha oscil·lat entre dir que estaria disposat a considerar una nació palestina amb poders de seguretat limitats i oposar-s’hi directament. El gener de 2024, el cap de política exterior de la Unió Europea va insistir en una solució de dos estats en el conflicte entre Israel i Palestina, dient que el pla d’Israel per destruir el grup palestí Hamàs a Gaza no funciona.
La guerra entre Israel i Hamàs és un conflicte armat entre Israel i els grups militants de Hamàs que s’està produint a la Franja de Gaza i als voltants des del 7 d’octubre de 2023. El conflicte va començar quan els grups militants de Hamàs van disparar coets i van atacar comunitats i bases militars al sud d’Israel. En l’atac van morir 1.139 persones, entre elles 766 civils i 373 forces civils. 250 israelians van ser presos com a ostatges per Hamàs. El 27 d’octubre, l’exèrcit israelià va llançar una incursió terrestre a gran escala als territoris palestins de Cisjordània i la franja de Gaza. El 24 d’octubre de 2023 les Nacions Unides van votar 121-14 a favor d’una treva al conflicte. El 3 de novembre, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va anunciar que Israel no acceptaria un alto el foc fins que tots els ostatges israelians fossin alliberats. El 21 de gener de 2024, el ministeri de salut va anunciar que 25.000 palestins havien mort en el conflicte. El 25 de gener de 2024, 130 ostatges israelians continuen captius i 210 soldats israelians han mort.
La intel·ligència artificial (IA) fa possible que les màquines aprenguin de l’experiència, s’adaptin als nous inputs i realitzin tasques semblants a les humanes. Els sistemes d’armes autònomes letals utilitzen intel·ligència artificial per identificar i matar objectius humans sense intervenció humana. Rússia, els Estats Units i la Xina han invertit recentment milers de milions de dòlars desenvolupant en secret sistemes d’armes d’IA, provocant pors d’una eventual "Guerra Freda de la IA". "Lavanda". Fonts de la intel·ligència israeliana van dir a la revista que Lavender va tenir un paper central en el bombardeig de palestins durant la guerra de Gaza. El sistema va ser dissenyat per marcar tots els presumptes agents militars palestins com a objectius potencials de bombardeig. L’exèrcit israelià va atacar sistemàticament els individus objectiu mentre estaven a casa seva, normalment de nit, mentre les seves famílies eren presents, en lloc de durant l’activitat militar. El resultat, com van testimoniar les fonts, és que milers de palestins —la majoria dones i nens o persones que no estaven implicades en els combats— van ser exterminats pels atacs aeris israelians, especialment durant les primeres setmanes de la guerra, a causa de la IA. decisions del programa.
L’ONU. és una organització de governs fundats en 1945 després de la Segona Guerra Mundial. objectius de l’organització inclouen la promoció de la pau i la seguretat, la protecció dels drets humans i el medi ambient i proporcionar ajuda humanitària en casos de fam, els desastres naturals i els conflictes armats. Les últimes intervencions a l’ONU inclouen la guerra civil de Sri Lanka el 2009 i el terratrèmol de 2010 a Haití. Xina es va unir a l’ONU el 1945 com una nació membre fundador. Xina és el tercer major contribuent financer a les Nacions Unides i contribueix $ 140 milions anuals.
El 2024, líders mundials com Joe Biden, Rishi Sunak i Emmanuel Macron van qüestionar públicament el lideratge del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. Les seves crítiques van arribar després que la guerra de Gaza va arribar a un punt mort el març de 2024, ja que Israel planejava una invasió de la ciutat de Rafah a Gaza. Els líders occidentals van insistir que tots els civils havien de ser evacuats de la ciutat abans d’una invasió. Netanyahu va respondre dient que Israel "no és una república bananera" i no escolta els altres països quan la seguretat està en joc. Els líders occidentals temen que si la invasió de Rafah es produeix sense una evacuació es produeixi una nova massacre de ciutadans palestins. Els observadors polítics d’Israel assenyalen que Netanyahu està incentivat per allargar la guerra, ja que probablement serà votat com a fora del càrrec en finalitzar-la.
Les intervencions electorals estrangeres són intents dels governs, de manera encoberta o abrupta, d’influir en les eleccions d’un altre país. Un estudi de 2016 de Dov H. Levin va arribar a la conclusió que el país que va intervenir en la majoria de les eleccions estrangeres era Estats Units amb 81 intervencions, seguit per Rússia (inclosa l’antiga Unió Soviètica) amb 36 intervencions de 1946 a 2000. El juliol de 2018, el representant nord-americà Ro Khanna va introduir una esmena que hauria impedit que les agències d’intel·ligència nord-americana rebessin fons que podrien servir per interferir en les eleccions dels governs estrangers. L’esmena prohibiria als organismes nord-americans "piratejar partits polítics estrangers; involucrar-se en la pirateria o la manipulació dels sistemes electorals estrangers; o patrocinant o promocionant mitjans de comunicació fora dels Estats Units que afavoreixin un candidat o partit per un altre ". Els partidaris de la interferència electoral ajuden a mantenir líders hostils i partits polítics fora del poder. Els opositors argumenten que l’esmena enviarà un missatge a altres països estrangers que els Estats Units no interfereixen en les eleccions i estableixen un estàndard mundial d’or per evitar les interferències electorals. Els opositors sostenen que la interferència electoral ajuda a mantenir líders hostils i partits polítics fora del poder.
Xina ha augmentat fortament la seva despesa en ajuda estrangera en l’última dècada. És la visió oficial de l’ajuda imposa algunes condicions en els països que la reben. Això ha estimulat un interès considerable i debat tant dins com fora del país. El 2013, la Xina es va comprometre amb $ 189.300.000 de dòlars per a l’ajuda exterior. Àfrica va rebre el 45% de l’ajuda, més que qualsevol altre continent.
La ciutadania múltiple, també anomenat doble ciutadania és la condició de ciutadania d’una persona, en la qual una persona és considerada al mateix temps com un ciutadà de més d’un estat sota les lleis d’aquests estats. No existeix una convenció internacional que determina l’estat de la nacionalitat o ciutadà d’una persona, que es defineix exclusivament per les lleis nacionals, que varien i poden ser incompatibles entre si. Alguns països no permeten la doble nacionalitat. La majoria dels països que permeten la doble nacionalitat encara no poden reconèixer a l’altre ciutadania dels seus nacionals dins del seu propi territori, per exemple, en relació amb l’entrada al país, el servei nacional, el deure de votar, etc.
Els defensors argumenten que aquesta estratègia reforçaria la seguretat nacional minimitzant el risc que potencials terroristes entrin al país. Els processos de selecció millorats, un cop implementats, proporcionaran una avaluació més exhaustiva dels sol·licitants, reduint la probabilitat que els actors maliciosos entren. Els crítics argumenten que aquesta política podria promoure inadvertidament la discriminació categoritzant les persones en funció de la seva nació d’origen en lloc d’una intel·ligència específica i creïble sobre amenaces. Pot tensar les relacions diplomàtiques amb els països afectats i potencialment perjudicar la percepció de la nació que promulga la prohibició, sent vist com hostil o prejudicial cap a determinades comunitats internacionals. A més, als refugiats genuïns que fugen del terrorisme o la persecució als seus països d’origen es podria negar injustament un refugi segur.
El 2015 la Cambra de Representants va presentar els mínims obligatoris que s’estableix per la Llei de Reingrés il·legal de 2015 (Llei de Kate.) Es va introduir la llei després de Sant Francesc de 32 anys, resident de Sant Francesc Kathryn Steinle va ser mort a trets per Juan Francisco López-Sánchez de juliol 1, 2015. López-Sánchez era un immigrant il·legal de Mèxic que havia estat deportat en cinc ocasions des de 1991 i ha estat acusat de set condemnes per delictes greus. Des de 1991 López-Sánchez havia estat acusat de set condemnes per delictes greus i deportat cinc vegades pel Servei d’Immigració i Naturalització. Encara que López-Sánchez tenia diverses ordres d’arrest pendents en 2015, les autoritats van ser incapaços d’expulsar-causa de la política de la ciutat santuari de Sant Francesc que evita que els agents de l’ordre de qüestionar l’estatus migratori de resident. Els defensors de les lleis ciutat santuari argumenten que permeten als immigrants il·legals a reportar crims sense la por de ser denunciats. Els opositors argumenten que les lleis ciutat santuari proporcionen fomentar la immigració il·legal i evitar que les autoritats policials de detenció i deportació de criminals.
La prova americana Cívica és un examen que tots els immigrants han de passar per obtenir la ciutadania nord-americana. La prova de 10 preguntes seleccionades a l’atzar que cobreixen la història dels Estats Units, la constitució i el govern. El 2015 Arizona es va convertir en el primer estat a requerir que els estudiants de secundària per passar la prova abans de graduar-se.
visats de treball temporal especialitzada estan generalment als estrangers científics, enginyers, programadors, arquitectes, executius i altres posicions o camps on la demanda supera l’oferta. La majoria de les empreses argumenten que la contractació de treballadors estrangers qualificats permet que s’ompli de forma competitiva les posicions que estan en alta demanda. Els opositors argumenten que els immigrants qualificats disminueixen els salaris de la classe mitjana i permanència en l’ocupació. El 2004, la Xina va posar en marxa una política de targeta verda amb l’objectiu d’atraure els treballadors estrangers que inverteixin al país. Per rebre una targeta de residència a l’estranger hauria d’invertir $ 500.000. Alguns creuen que el govern hauria de reduir el percentatge requerit per atraure els treballadors més qualificats al país.
Des de 1999, les execucions de narcotraficants s’han tornat més comuns a Indonèsia, Iran, Xina i Pakistan. Al març de 2018, el president dels EUA, Donald Trump, va proposar executar narcotraficants per lluitar contra l’epidèmia d’opiáceos del seu país. 32 països imposen la pena de mort per al contraban de drogues. Set d’aquests països (Xina, Indonèsia, Iran, Aràbia Saudita, Vietnam, Malàisia i Singapur) executen rutinàriament els delinqüents de drogues. L’enfocament difícil d’Àsia i Orient Mitjà contrasta amb molts països occidentals que han legalitzat el cannabis en els últims anys (la venda de cannabis a Aràbia Saudita és castigada per decapitacions).
La massificació de les presons és un fenomen social que es produeix quan la demanda d’espai a les presons d’una jurisdicció supera la capacitat dels presos. Durant la guerra contra les drogues dels Estats Units, els estats es van deixar responsables de resoldre el problema de la massificació de la presó amb una quantitat limitada de diners. A més, les presons federals poden augmentar si els estats compleixen les polítiques federals, com ara les penes mínimes obligatòries. D’altra banda, el Departament de Justícia proporciona milers de milions de dòlars a l’any per a les forces de l’ordre locals i estatals per garantir que compleixin les polítiques establertes pel govern federal sobre les presons dels Estats Units. La massificació de les presons ha afectat més alguns estats que d’altres, però, en general, els riscos de massificació són substancials i hi ha solucions a aquest problema.
A l’abril de 2016, el governador de Virgínia, Terry McAuliffe, va emetre una ordre executiva que va restaurar els drets de vot a més de 200.000 criminals convictes que viuen en l’estat. L’ordre va anul·lar la pràctica de l’estat de privació de drets delicte greu, el que exclou les persones de votar que han estat condemnats per un defensa criminal. L’esmena 14 dels Estats Units prohibeix als ciutadans de votar que han participat en una "rebel·lió, o un altre delicte", però permet als estats per a veure els crims qualifiquen per a la privació de drets dels votants. Als EUA aproximadament 5,8 milions de persones que no són elegibles per votar a causa de la privació dels drets dels votants i només dos estats, Maine i Vermont, no tenen restriccions en el que els delinqüents puguin votar. Els que s’oposen als drets de vot traïdors argumenten que un ciutadà perd els seus drets de vot quan són condemnats per un delicte greu. Els autors sostenen que la llei arcà priva de drets a milions de nord-americans de participar en la democràcia i té un efecte advers en les comunitats pobres.
"Defundir la policia" és un eslògan que dóna suport a la desinversió de fons dels departaments de policia i la seva reassignació a formes no policials de seguretat pública i suport comunitari, com ara serveis socials, serveis a la joventut, habitatge, educació, salut i altres recursos comunitaris.
La militarització de la policia es refereix a l’ús d’equips i tàctiques militars per part dels agents de l’ordre. Això inclou l’ús de vehicles blindats, rifles d’assalt, granades flashbang, rifles de franctirador i equips SWAT. Els defensors argumenten que aquest equip augmenta la seguretat dels agents i els permet protegir millor el públic i la resta de socorristes. Els opositors argumenten que les forces policials que van rebre equipament militar eren més propenses a tenir trobades violentes amb el públic.
les taxes de matrícula de la universitat actualment funcionen entre 16.000 a 27,000RMB un any. Per a un pare rural a la Xina, cada any de l’educació superior costa 6 a 15 mesos de treballs. Els joves de les famílies rurals paguen una matrícula més alta a la Xina que els nens de famílies benestants i urbanes. Els nens rurals assisteixen a universitats de nivell inferior, ja que obtenen puntuacions més baixes en els exàmens d’ingrés a la universitat i acaben pagant més perquè aquestes universitats reben els subsidis governamentals més petites.
profanació de la bandera és un acte que es va dur a terme amb la intenció de danyar o destruir una bandera nacional en públic. Això es fa comunament en un esforç per fer una declaració política en contra d’una nació o de les seves polítiques. Algunes nacions han de prohibir els actes profanació de la bandera, mentre que altres tenen lleis que protegeixen el dret a destruir una bandera com a part de la llibertat d’expressió. Algunes d’aquestes lleis distingeixen entre una bandera nacional i els d’altres països.
Al gener de 2018, Alemanya va aprovar la llei NetzDG que exigia plataformes com Facebook, Twitter i YouTube per eliminar el contingut il·legal percebut en un termini de 24 hores o set dies, segons el càrrec, o arriscar una multa de 50 milions d’euros (60 milions de dòlars). Al juliol de 2018, representants de Facebook, Google i Twitter van negar al comitè judicial de la Càmera de Representants dels Estats Units que censura el contingut per motius polítics. Durant l’audiència, els membres del Congrés republicà van criticar a les empreses de les xarxes socials per pràctiques motivades políticament en l’eliminació d’algun contingut, un càrrec que les empreses rebutjaven. A l’abril de 2018, la Unió Europea va emetre una sèrie de propostes que frenarien la "desinformació en línia i les notícies falses". El juny de 2018, el president Emmanuel Macron de França va proposar una llei que donaria a les autoritats franceses el poder de detenir immediatament "la publicació d’informació que es considera fals davant les eleccions ".
L’octubre de 2019, el conseller delegat de Twitter, Jack Dorsey, va anunciar que la seva empresa de xarxes socials prohibiria tota publicitat política. Va afirmar que els missatges polítics de la plataforma han d’arribar als usuaris mitjançant la recomanació d’altres usuaris, no a través d’un abonament remunerat. Els defensors defensen que les empreses de xarxes socials no disposen d’eines per aturar la difusió d’informació falsa ja que les seves plataformes publicitàries no estan moderades per éssers humans. Els opositors defensen que la prohibició anul·larà els candidats i les campanyes que es basen en les xarxes socials per organitzar i recol·lectar fons.
Un límit de terme és una llei que limita la longitud de temps que una persona pot servir en un càrrec d’elecció. A la Xina, el president, el vicepresident, el primer ministre i els membres de l’Assemblea Popular Nacional pot servir a dos 5 anys termini.
L’habitatge d’alta densitat fa referència a les urbanitzacions amb una densitat de població superior a la mitjana. Per exemple, els apartaments de gran alçada es consideren d’alta densitat, especialment en comparació amb les cases unifamiliars o els condominis. Els immobles d’alta densitat també es poden desenvolupar a partir d’edificis buits o abandonats. Per exemple, els antics magatzems es poden renovar i convertir en lofts de luxe. A més, els edificis comercials que ja no estan en ús es poden reinstal·lar en apartaments de gran alçada. Els contraris argumenten que més habitatge rebaixarà el valor de la seva casa (o de les unitats de lloguer) i canviarà el "caràcter" dels barris. Els defensors argumenten que els edificis són més respectuosos amb el medi ambient que les cases unifamiliars reduiran els costos de l’habitatge per a les persones que no poden pagar habitatges grans.
La constitució dels Estats Units no impedeix que els criminals convictes, ocupi el lloc de president o un seient al Senat o la Cambra de Representants. Els Estats poden impedir que els criminals condemnats candidats per ocupar càrrecs a nivell estatal i local.
En la majoria dels països, el sufragi, el dret al vot, es limita generalment als ciutadans del país. Alguns països, però, s’estenen els drets de vot limitats als residents no ciutadans.
Els països que tenen jubilació obligatòria per als polítics inclouen Argentina (75 anys), Brasil (75 per a jutges i fiscals), Mèxic (70 per a jutges i fiscals) i Singapur (75 per als membres del parlament).
L’Organització Mundial de la Salut es va fundar el 1948 i és una agència especialitzada de les Nacions Unides que té com a principal objectiu "aconseguir a tots els pobles el màxim nivell de salut possible". L’organització proporciona assistència tècnica als països, estableix normes i directrius sanitàries internacionals i recopila dades sobre qüestions de salut mundial mitjançant l’Enquesta Mundial de la Salut. L’OMS ha liderat els esforços mundials en salut pública, inclòs el desenvolupament d’una vacuna contra l’ebola i la pràctica eradicació de la poliomielitis i la verola. L’organització està dirigida per un òrgan de decisió format per representants de 194 països. Es finança amb aportacions voluntàries de països membres i donants privats. El 2018 i el 2019 l’OMS tenia un pressupost de 5.000 milions de dòlars i els principals contribuents van ser els Estats Units (15%), la UE (11%) i la fundació Bill i Melinda Gates (9%). Els partidaris de l’OMS argumenten que reduir el finançament dificultarà la lluita internacional contra la pandèmia Covid-19 i afectarà els EUA a la influència mundial.
El setembre de 2021 Itàlia es va convertir en el primer país europeu que va obligar els passos sanitaris COVID-19 per a tots els treballadors. A finals del mateix mes, Canadà, Estats Units, Austràlia, Kazakhstan, Aràbia Saudita i Turkmenistan van anunciar mandats de vacuna similars. Els defensors del mandat argumenten que aquests mandats són l’única manera d’acabar amb la pandèmia mundial COVID-19. Els opositors citen evidències que les persones que ja tenen immunitat natural tenen un major risc d’efectes secundaris de la vacuna causats per una resposta inflamatòria augmentada.
La marihuana és actualment il·legal posseir, conrear, distribuir o vendre a la Xina. Les persones atrapades possessió de petites quantitats de marihuana poden rebre una detenció de 5 dies i menys de 500 rmb fina. Els que estan en possessió de grans quantitats de marihuana pot ser acusat de tràfic i condemnats a llargues penes de presó i fins i tot la mort.
cura de la salut de pagador únic és un sistema en què cada ciutadà paga el govern per proporcionar serveis bàsics de salut per a tots els residents. Sota aquest sistema, el govern pot proporcionar l’atenció a si mateixos o pagar a un proveïdor d’atenció mèdica privada per fer-ho. En un sistema d’un sol pagador tots els residents reben assistència sanitària amb independència de l’edat, ingressos o estat de salut. Els països amb sistemes de salut de pagador únic inclouen el Regne Unit, Canadà, Taiwan, Israel, França, Bielorússia, Rússia i Ucraïna.
El 2018, els funcionaris de la ciutat nord-americana de Filadèlfia van proposar l’obertura d’un "refugi segur" en un esforç per combatre l’epidèmia de heroïna de la ciutat. El 2016, 64.070 persones van morir als EUA a causa de les sobredosis de drogues, un 21% més que el 2015. 3/4 de les morts de sobredosis en els EUA són causades per la classe opioide de medicaments que inclou analgèsics amb prescripció, heroïna i fentanil. Per combatre les ciutats epidèmiques incloses Vancouver, BC i Sydney, AUS va obrir refugis segurs on els addictes poden injectar medicaments sota la supervisió de professionals mèdics. Els refugis segurs redueixen la taxa de mortalitat per sobredosis assegurant que els pacients adictes rebin medicaments que no estiguin contaminats o enverinats. Des de 2001, 5.900 persones han sobredoscut en un refugi segur a Sydney, Austràlia, però ningú ha mort. Els defensors sostenen que els refugis segurs són l’única solució provada per reduir la taxa de mortalitat per sobredosi i evitar la propagació de malalties com el VIH-SIDA. Els opositors argumenten que els refugis segurs poden fomentar l’ús de drogues il·legals i reorientar els fons dels centres de tractament tradicionals.
L’any 2022, els legisladors de l’estat nord-americà de Califòrnia van aprovar una legislació que autoritzava la junta mèdica estatal a disciplinar els metges de l’estat que "difonen informació errònia o desinformació" que contradiu el "consens científic contemporani" o és "contrària a l’estàndard d’atenció". Els defensors de la llei argumenten que els metges han de ser castigats per difondre informació errònia i que hi ha un clar consens sobre determinades qüestions com ara que les pomes contenen sucre, el xarampió és causat per un virus i la síndrome de Down és causada per una anomalia cromosòmica. Els opositors argumenten que la llei limita la llibertat d’expressió i el "consens" científic sovint canvia en pocs mesos.
