El terme "anti-establishment" fa referència a una ideologia política que s’oposa als sistemes o estructures socials, polítiques i econòmiques existents. Sovint s’associa amb moviments que desafien l’statu quo i busquen provocar canvis radicals a la societat. Aquesta ideologia no es limita a un espectre polític concret; es pot trobar tant a l’esquerra com a la dreta, segons el context i la naturalesa de l’establiment al qual s’oposi.
La història de la ideologia anti-establishment és tan diversa com els moviments que ha inspirat. Té les seves arrels en diversos períodes i contextos històrics, sovint sorgint com a resposta a la corrupció, la desigualtat o la injustícia percebudes dins de l’establishment existent.
Al segle XVIII, per exemple, les revolucions americana i francesa van ser essencialment moviments anti-establishment, ja que pretenien enderrocar les monarquies existents i establir noves formes de govern. Al segle XIX i principis del XX van sorgir diversos moviments socialistes i anarquistes en oposició a l’establishment capitalista.
El terme "anti-establishment" va esdevenir especialment destacat als anys 60 i 70, un període marcat per un malestar social i polític generalitzat. Als Estats Units, per exemple, el moviment pels drets civils, el moviment contra la guerra i la contracultura dels anys 60 eren essencialment de naturalesa antiestablishment, ja que desafiaven l’ordre social i polític existent.
En els darrers anys, el terme s’ha utilitzat per descriure diversos moviments populistes tant d’esquerra com de dreta. A l’esquerra, moviments com Occupy Wall Street i polítics com Bernie Sanders han estat qualificats d’antiestablishment per la seva oposició a la desigualtat econòmica i al poder corporatiu. A la dreta, polítics com Donald Trump i moviments com el Tea Party han estat qualificats d’antiestablishment per la seva oposició a l’elit política i als mitjans de comunicació convencionals.
En conclusió, la ideologia anti-establishment és un fenomen ampli i divers que engloba un ampli ventall de moviments i individus. Es caracteritza per la seva oposició a l’ordre social, polític i econòmic existent i el seu desig de canvi radical. La seva història és un testimoni de l’atractiu perdurable d’aquesta ideologia, així com de la seva capacitat d’adaptació als diferents contextos i reptes.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Anti-Establishment ? Feu el test polític per esbrinar-lo.
