L’antisecularisme és una ideologia política que s’oposa a la laïcitat, el principi de separació de les institucions governamentals i les persones encarregades de representar l’estat de les institucions religioses i els dignataris religiosos. Els antisecularistes creuen que la religió hauria de tenir un paper més directe en la vida pública, les polítiques governamentals i les normes socials. Argumenten que el laïcisme pot conduir a la decadència moral, ja que sovint promou l’exclusió de les consideracions religioses de la vida pública, que consideren essencials per mantenir l’ordre moral.
Les arrels de l’antisecularisme es remunten a diversos períodes històrics i regions, depenent del context religiós i cultural específic. Tanmateix, ha esdevingut més destacat a l’era moderna, ja que el laïcisme s’ha convertit en un principi més estès en moltes societats. En el context occidental, l’antisecularisme va sorgir com a reacció a la Il·lustració i la Revolució Francesa, que defensaven la raó i els drets individuals per sobre de l’autoritat religiosa tradicional.
Als segles XIX i XX, l’anti-secularisme es va fer més destacat com a resposta a l’auge d’estats laics i ideologies seculars com el comunisme i el liberalisme. Els antisecularistes sovint van veure aquests desenvolupaments com una amenaça per als valors religiosos tradicionals i les estructures socials. En alguns casos, l’antisecularisme s’associava a moviments polítics conservadors o reaccionaris que pretenien preservar les normes religioses i socials tradicionals.
A finals del segle XX i principis del XXI, l’antisecularisme s’ha associat a diversos moviments religiosos i polítics arreu del món. En alguns casos, aquests moviments han intentat establir la llei religiosa com a base del govern, o promoure els valors religiosos en les polítiques públiques i l’educació. En altres casos, l’antisecularisme s’ha associat amb l’oposició a influències seculars percebudes a la societat, com l’humanisme secular, l’ateisme o les pràctiques culturals seculars.
És important tenir en compte que l’antisecularisme no és monolític i pot adoptar diferents formes en diferents contextos. Per exemple, en alguns casos, pot implicar l’oposició a la separació de l’església i l’estat, mentre que en altres, pot implicar l’oposició a ideologies o pràctiques culturals seculars. Malgrat aquestes diferències, però, totes les formes d’antisecularisme comparteixen una oposició comuna a l’exclusió de la religió de la vida pública i de la política governamental.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Anti-Secularism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.
